Circular 3-2015
Títol: La tributació del socis, professionals o no, a l’IRPF i l’IVA
1. Introducció
Molt s’ha parlat recentment respecte la tributació aplicable als socis de mercantils, si és correcte rebre remuneracions salarials i tributar com a remuneracions del treball a l’ IRPF, o per contrari, el correcte enquadrament fiscal ha de ser el de rendiments professionals.
També és d’actualitat la tributació a l’ IRPF dels interessos abonats per les societats als seus socis pels préstecs, al estar considerats com a operacions vinculades (art. 46 a), LIRPF).
D’altra banda, també s’ha publicat el cas mediàtic i el debat obert al voltant de cert polític que facturà informes a través d’una societat, tributant doncs per l’impost de societats, enlloc de fer-ho per IRPF com a rendiments professionals, amb una pressió impositiva superior deguda la coneguda progressivitat de l’impost.
És per això que, he cregut convenient resumir els aspectes fonamentals de la tributació del socis segons les diferents relacions que mantingui amb les seves participades, extret de fonts directes de la normativa vigent, així com de les recents publicacions (REAF, DGT, cinco días, Indicator, …).
2. Les diferents relacions jurídiques entre la societat i els seus socis.
Qualsevol soci pot mantenir diverses relacions jurídiques amb la seva participada, de forma aïllada, o fins i tot, pot mantenir varies alhora, per lo que la seva correcta definició és vital per a definir l’enquadrament fiscal que li pertoca a cadascuna d’elles, a saber:
a) Com a pur inversor, sense rebre més retribucions que els dividends, si s’escau.
b) Soci amb càrrec d’administrador que pot ser retribuït o no.
c) Soci administrador que a més treballa activament rebent una remuneració salarial a canvi.
d) Soci professional amb dependència total que cobra remuneracions salarials.
e) Soci professional independent que cobra com rendiments professionals.
f) Soci creditor per préstecs vinculats.
A continuació desenvolupo cadascuna de les relacions jurídiques anteriors, pel seu major aclariment.
3. Com a pur inversor, sense rebre més retribucions que els dividends, si s’escau.
Evidentment, questa és la relació jurídica més comuna i la que menys controvèrsia provoca. El soci, com a pur inversor, només tributarà en cas de cobrar dividends passius i les possibles plusvàlues alhora de transmetre l’actiu per venda o donació.
Els dividends actius tributaran a l’ IRPF en cas que el soci sigui una persona física, a partir del primer euros (fins 31.12.2014 estava en vigor l’exempció limitada per de 1.500 euros), mentre que si el propietari és una societat, tributarà per l’impost sobre societats, sense perjudici de les possibles deduccions per doble imposició nacional i/o internacional, si s’escau.
Les plusvàlues produïdes, tributaran segons les normes aplicables a les variacions patrimonials a l’ IRPF o l’ IS, segons correspongui.
4. Soci amb càrrec d’administrador que pot ser retribuït o no.
En el cas dels socis amb càrrec d’ administrador, cal diferenciar:
a) Aquells que pels estatuts socials, el càrrec sigui retribuït, que tributarà com a rendiment del treball a l’IRPF com a retribucions dels administradors i els membres dels consells d’administració, de les juntes que n’exerceixin la funció i de la resta de membres d’altres òrgans representatius.
Aquestes retribucions corresponen merament al propi càrrec consistent en les seves funcions pròpies del seu càrrec segons llei (signatura del comptes anuals, de l’impost de societats, assistència a juntes, signatura d’actes i reunions, etc.).
Estan sotmeses a una retenció del 42% (fins 2014) i del 37% o 20% depenent de si la xifra de negocis de la mercantil supera o no els 100.000 euros (2015).
Per a poder ser deduïbles a l’impost de societats de la mercantil, cal que els estatuts socials expressin fefaentment que el càrrec és retribuït.
5. Soci administrador que a més treballa activament rebent una remuneració salarial a canvi.
Amb independència del cas anterior i, a pesar d’alguns intents de l’ administració que no voler interpretar les diferències, els administradors poden tenir una doble funció, el càrrec pròpiament dit i el de treballador actiu dins l’empresa.
En la vessant, estant aquells administrador que reben unes remuneracions salarials en funció del treball que dia a dia desenvolupen a l’empresa acord a la seva funció i els valors de mercat (qui signa els efectes de pagament, negocia i signa pòlisses i préstecs, signa contractes i paga nòmines, organitza la producció, visita els clients, etc.).
Dins aquest segon grup podem trobar:
a) Els alts càrrecs directius (R.D. 1382/1985, 1.08) que tributen com rendiment del treball a l’ IRPF i enquadrament d’afiliació a la seguretat social dins el règim general especial si per exemple tenen una participació inferior al 25%.
b) Els socis administradors amb un clar poder efectiu dins la societat amb participacions ≥ 25%.superiors, que obligatòriament hauran d’estar afiliats al R.E.TA, però que com en el cas anterior també tributaran com a rendiment del treball a l’ IRPF.
6. Soci professional amb dependència total que cobra remuneracions salarials.
Segons les consultes vinculants a la DGT V1147-15 i V1148-15, de 13 d’abril, si és la societat qui ostenta la titularitat dels actius i el professional forma part de l’estructura de la companyia, compleix amb els horaris i no rep una contraprestació econòmica significativa lligada als resultats de l’activitat, sent la societat la que respon front tercers, la relació serà laboral, tributant per IRPF i tampoc estarà subjecta a l’ IVA en virtut a l’art.7.5º de LIVA per considerar-ne serveis amb règim de dependència.
Així, concretament l’ article 27.1 de l’ IRPF indica que són Rendiments íntegres d’activitats econòmiques actividades económicas aquells que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquets factors, suposen per part del contribuent l’ordenació per compte pròpia de mitjans de producció i de recursos humans o d’un d’ambdós, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
Per exemple, entrarien dins aquest epígraf els socis advocats quan tenen dependència, els arquitectes amb dependència que treballen en una societat constructora mentre l’activitat sigui empresarial i no professional o l’enginyer o economista en les mateixes condicions anteriors.
Cada cas, s’hauria d’analitzar amb molta cura, però en termes generals, podrem dir que si el soci no té poder efectiu a l’empresa ≤ 25 %, en principi, s’haurà de considerar remuneració salarial i tampoc s’haurà de donar d’alta al RETA, sinó al règim general especial, com he explicat al punt anterior, menys que la relació es consideri professional del punt següent.
En qualsevol cas, la valoració de la retribució corresponent haurà de tenir en compte l’art. 41 d’IRPF sobre operacions vinculades, és a dir, que el seu valor ha de ser el normal de mercat.
7. Soci professional independent que cobra com rendiments professionals.
Tanmateix, el problema esdevé quan l’activitat de la societat coincideix amb una activitat professional, doncs segons el mateix article 27.1 diu: “No obstante, tratándose de rendimientos obtenidos por el contribuyente procedentes de una entidad en cuyo capital participe derivados de la realización de actividades incluidas en la Sección Segunda de las Tarifas del Impuesto sobre Actividades Económicas, aprobadas por el Real Decreto Legislativo 1175/1990, de 28 de septiembre, tendrán esta consideración cuando el contribuyente esté incluido, a tal efecto, en el régimen especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, o en una mutualidad de previsión social que actúe como alternativa al citado régimen especial conforme a lo previsto en la disposición adicional decimoquinta de la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, de ordenación y supervisión de los seguros privados.
En aquest sentit la DGT en les seves vinculants a la DGT V1147-15 i V1148-15, de 13 d’ abril, el soci d’una companyia haurà de declarar la seva tributació com a rendiments professionals quan estigui donat d’alta al R.E.T.A., lo mateix que quan la relació entre el client i la societat constitueix la prestació de serveis professionals, cosa que obliga al soci a donar-se d’alta a l’ IAE, inclòs en la secció segona de les tarifes (professionals), apart de l’alta a l’ IAE, secció primera, per part de la societat en les mateixes activitats.
Podem dir que els socis han de tributar com a professionals, donar-se d’alta d’IAE i tributar per IVA i també facturar a preu de mercat (art.41 d’IRPF), cosa que no succeeix en cas contrari, i es dona, per exemple, entre molts d’altres, en els casos següents:
a) Els professionals que prestin serveis amb la societat en la qual participa i s’organitzen de forma independent.
b) Quan el soci o un d’ells, només actua com relacions purament de treball no professional (per exemple, la sòcia d’una mercantil dedicada a la consulta mèdica que treballa en les funcions administratives (relació laboral), mentre que el metge té funcions professionals.
8. Soci creditor per préstecs vinculats.
Per acabar, amb independència de les relacions jurídiques anteriors és molt probable que un soci financïi la seva societat a través de préstec retribuïts amb un tipus d’interès.
Durant l’any 2014 aquest tipus de préstecs a l’estar considerats com operacions vinculades quan la participació superi el 5%, els rendiments del capital mobiliari obtinguts (interessos) per préstecs que superin tres vegades la seva participació sobre els fons propis de la societat tributen pel tipus marginal d’ IRPF a l’estar compresos dins la base general, sempre i la resta formen part de la base de l’estalvi, tributant entre el 21% i el 27%, segons la quantitat i els tipus complementaria aplicable.
Durant al 2015, la vinculació opera a partir d’una participació superior al 25%.
Tanmateix, lo comentat en els paràgrafs anterior, també és d’aplicació als administradors i parents dels socis als quals se’ls atribueix una participació teòrica del 25% (art. 46 a) LIRPF).
Salutacions
Manel Alonso
Vila-seca, 04 de maig de 2015